Monóvar

Canal 9 va celebrar el seu vintè aniversari ahir, 9 d’octubre. Ho va fer amb la típica retransmissió dels actes institucionals de tots els anys i amb un programa “especial” després de l’informatiu de la nit sobre els 20 anys de la cadena. Malgrat que el meu fill i la seua malaltia estomacal m’ho va intentar impedir, vaig caure en el parany i, a espentes i redolons, vaig veure l’engendre. La pròxima vegada faré cas al nano, que amb un any sembla que ja ha desenvolupat cert criteri televisiu.

El programa “especial” era, únicament, un compactat de les peces que s’han emès en el xupi-informatiu de Maribel Villaplana durant les últimes dues setmanes, sense cap afegitó més. Això podria haver estat bé per a Punt Dos, si és que encara existeix,

Però vendre un refregit com a programa conmemoratiu dels 20 anys d’existència de la casa és tenir la cara molt dura. O no tant. Esta emissió resumeix perfectament l’esperit de les dues
dècades de la televisió pública valenciana: manca d’originalitat, manipulació, floclorisme, provincianisme…

No entraré al drap de criticar que no es diguera ni una paraula de l’accident del metro de València en l’extens bloc dedicat a la visita del Papa. Resulta vergonyós, però no extrany. Sí que és realment cridaner comprovar que, segons este resum de baratillo, al País Valencià han hagut un fum de cites electorals, però en elles no s’ha escollit cap president. Ni Lerma, ni Zaplana han aparegut un sol segon. Ni tan sols Camps… però això és una altra qüestió de la que parlaré quan tinga més dades.

El refregit també va fer una repassada als programes de producció pròpia de la casa. Lamentablement, els espais que han quedat a la retina de l’espectador estan massa lluny en el temps. I entre ells, l’inimitable Show de Joan Monleon, que amb la distància es veu que complia amb els objectius bàsics de creació de RTVV millor que cap altre dels que s’han fet durant vint anys. Això diu molt del gran Monle, però molt poc dels directius de la casa, socialistes i populars, zaplanistes i campsistes, enxufats i opositors… mediocres, a la fi.

Quan es va crear RTVV Lerma volia una televisió que lloara la seua gestió, com quasi tots. Però com que això no es podia posar en un text legal es va substituir per allò de la promoció del valencià i de la consciència de poble. Bajanades. Si el que es volia era fer una televisió com TV3, el fracàs és monumental: no és una referència informativa (ho va ser, però ja no ho és), no ha potenciat la llengua, no ha vertebrat el territori, no ha exportat formats interessants… Però, sobretot, no ha fet sentir-se orgullós a cap valencià.

Durant 20 anys s’han estat malbaratant les energies de grans professionals coartats pel poc trellat dels directius. S’ha creat una indústria àudiovisual que està agonitzant massacrada per la pròpia TVV i que ha estat sistemàticament ignorada en benefici de les productores de Madrid o Barcelona amb millors contactes a Ferraz o a Génova. S’ha teixit uns mastodòntics serveis informatius amb una dimensió tan exagerada que no és difícil trobar quatre equips cobrint un mateix esdeveniment, contra tota lògica empresarial. I així, fins a l’infinit.

S’han perdut 20 anys per a entendre que a este país la vela li importa tres nassos, que el que li agrada de veres al gran públic és el Show de Joan Monleón i l’Alqueria Blanca (i que dure molts anys).

I mentrestant els pocs programes innovadors que han passat per la graella han caigut ofegats per la indiferència.

S’ha perdut una oportunitat d’or: fer de RTVV una referència necessària per als ciutadans valencians. Els temps de fer-ho, quan hi havia només quatre o cinc teles, ja ha passat. La selva digital és massa tupida per a fer destacar un producte de manera massiva. Milers de milions d’euros per a, a la fi, fer un no-do amb una audiència a la baixa. I el fracàs té noms i cognoms: tots els equips directius de la casa i els seus responsables polítics. Però no ho assumiran mai, només faltava.

El de TVV és un fracàs més que cal apuntar en la llarga llista de fallides del poble valencià. Així ens va.

Notícia vista a http://picam.info/picaocou/canal-9-20-anys-perduts/