Elda

Últimament sent determinada gent que per justificar moralment el que probablement serà el seu vot conservador de maig diu "Camps tampoc no és tan roín, total per uns trages regalats". Si ho diuen des de la ingenuïtat, passa, tot i que no està en absolut justificat, però si ho diuen reflexivament, encara em sembla més immoral, procaç i obscé, quasi berlusconià.

Expliquem-nos: els trages regalats de Camps són la icona visible d'un estat de coses realment preocupant, com escrivia Manuel Baixauli a VilaWeb el passat 21 de febrer: "obres caríssimes innecessàries, sense un demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l'educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d'una vegada a l'any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes.... La llista és llarga, no cap ací," Vosté, lector, la pot completar, no?

Els trages de Camps són la punt visible de l'immens iceberg que no és precisament d'aigua neta. Per davall del nivell del mar hi ha una immensa massa d'eixa altra aigua bruta, brutíssima. Alguns "peperos" de pro s'han adonat de l'assumpte i han decidit fer desapareixer la punta d'iceberg amb la frase que ha fet famosa l'humorista Xavi Castillo -"Això ho pague jo!"-, és a dir, oferint-se a pagar la multa del presumpte prevaricador, Francisco Camps. Eliminada la punta de l'iceberg s'ha acabat la corrupció. I no. Sempre eixirà una i una altra punta de corrupció -o d'iceberg brutíssim-. I per davall del nivell del mar seguirà havent una enorme quantitat de corrupció i polítiques nefastes lligades a dita corrupció.

Nosaltres som els ciutadans, viatgem en un barco pilotat pels resultats de les urnes. Fa la sensació que si eixes urnes insisteixes a passar vorejant la punta de l'iceberg acabaran colpejant el barco amb força amb la gran massa de gel d'aigua bruta que hi ha per davall, fent-li un bon forat i afonant-lo. Toca, per tant, com diu també Baixauli, pegar un colp de timó democràtic, és a dir, "No es tracta de fer el joc a cap partit de l'oposició, més d'un còmplice del que ha passat, es tracta de fer fora els qui manen ara, els que ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per a escarmentar qui l'ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen."

En fi, o hi ha colp de timó per a evitar l'iceberg o el forat al casc del barco està garantit. I així, ja sabeu, acabarem enfonsant-nos la immensa majoria. O com remata el senyor Baixauli: "O Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà".

contenidos@bauldesastre.com
www.bauldesastre.com